António Guterres, Secretari General de l’ONU, va comparar els desafiaments actuals amb els mals del mite de Pandora: conflictes, desigualtats, canvi climàtic i tecnologia descontrolada. En el seu discurs davant l’Assemblea General, va subratllar que aquestes amenaces no només dificulten el desenvolupament sostenible, sinó que també posen en risc la supervivència global. Tot i el panorama, va destacar que «l’esperança roman» i que hi ha solucions per ser implementades si s’actua amb decisió.

Inspirant-se en el mite de Pandora, el Secretari General de Nacions Unides, António Guterres, va comparar el passat dimecres 15 de gener els desafiaments globals actuals amb «els quatre mals» que van escapar de la caixa: conflictes, desigualtats, la crisi climàtica i una tecnologia sense control. Segons va advertir, aquestes amenaces no només pertorben el desenvolupament sostenible, sinó que també podrien posar en risc la supervivència humana.

Durant la seva intervenció davant l’Assemblea General per presentar les prioritats de l’ONU el 2025, Guterres va expressar que hi ha motius per a l’esperança: «Tenim els plans per abordar aquests reptes. No necessitem reinventar la roda, sinó posar-la en marxa».

Orient Mitjà: una regió en transformació

Guterres va assenyalar que Orient Mitjà viu un procés de «remodelació» el desenllaç del qual encara és incert. En la seva anàlisi, va plantejar dos possibles escenaris per a Israel i Palestina: un que condueixi cap a una solució de dos Estats i un altre marcat per l’annexió i la negació dels drets del poble palestí.

A Gaza, va destacar com un «signe d’esperança» els avenços en les negociacions per a un acord d’alto el foc i l’alliberament de refús. També va ressaltar el cas de Síria, país que, després d’anys de guerra, té l’oportunitat de convertir-se en un model de convivència inclusiva i pacífica. Al Líban, va celebrar l’elecció d’un president després de més de dos anys d’estancament polític, cosa que podria ser l’inici d’una nova era d’estabilitat institucional.

Més enllà d’ aquesta regió, el Secretari General es va referir a crisis a Ucraïna, Sudan, Haití i Iemen, instant a prioritzar la prevenció i resolució de conflictes, a més de garantir la participació significativa de les dones en processos de pau i presa de decisions polítiques.

La desigualtat com a símptoma d’un sistema fallit

En la seva intervenció, Guterres va descriure les desigualtats globals com un indici de fallades profundes en els sistemes socials, econòmics i financers. Va subratllar la necessitat d’incrementar el finançament per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i va proposar enfocar-se en àrees crítiques com l’eradicació de la pobresa, la seguretat alimentària, l’educació, la protecció social, l’accés a la sanitat universal i la lluita contra el canvi climàtic.

Per a això, va instar a enfortir la capacitat de préstec dels bancs multilaterals de desenvolupament, assegurant que els recursos arribin als països més vulnerables, més enllà del PIB per càpita.

La urgència climàtica: qui paga el preu

Guterres va criticar durament la indústria dels combustibles fòssils, que continua obtenint grans beneficis mentre la seva activitat causa estralls al planeta. «La gent corrent paga el preu d’aquesta devastació, especialment les comunitats més vulnerables, que menys han contribuït al problema», va afirmar. El Secretari General va reiterar que les emissions globals han d’assolir el seu punt màxim aquest any per limitar l’escalfament global a 1,5 graus. A més, va demanar als països desenvolupats complir amb el seu compromís de duplicar el finançament per a l’adaptació climàtica i accelerar una transició justa cap a energies netes.

Governar la intel·ligència artificial per al bé comú

Pel que fa a la revolució tecnològica, Guterres va instar la comunitat internacional a garantir que la intel·ligència artificial (IA) beneficiï tota la humanitat i no només uns pocs privilegiats. Va proposar crear un Panell Científic Internacional Independent i un Diàleg Mundial sobre la governança de la IA, treballant en conjunt amb països com Espanya i Costa Rica.

«La IA pot ser una eina poderosa per reduir la pobresa, millorar la salut, transformar l’educació i accelerar descobriments científics», va afirmar. No obstant això, va subratllar que és essencial tancar la bretxa tecnològica i garantir que tots els països puguin prendre decisions informades en aquest àmbit.

Sens dubte, l’esperança és el motor del canvi per al màxim referent de Nacions Unides.  Tancant el seu discurs, Guterres va tornar a la metàfora de Pandora, recordant que, segons el poema, després d’alliberar els mals del món, a la caixa va quedar l’esperança. «En el nostre 80è aniversari, treballarem per aixecar aquesta tapa d’esperança i construir el món més pacífic, just i pròsper que sabem que és possible», va concloure.