Dr. Edmundo Azagra 🌐
| Physician | Group Manager | Neuroscience Communicator | History of Medicine Researcher | Public Health Observer |
INTRODUCCIÓ
Oxford University Press (OUP) és la casa editorial de més reconeixement al Regne Unit i una de les més prestigioses a nivell mundial. És un repartiment de la Universitat d’Oxford.
Des de l’any 2004 (fa 20 anys) els lexicògrafs d’OUP trien la paraula de l’any d’Oxford, buscant aquella paraula que reflecteixi els canvis culturals, els patrons i els sentiments de l’any en qüestió. Analitzen dades i tendències per identificar paraules noves i emergents, i examinen els canvis en l’ ús de paraules més establertes, la qual cosa els permet triar paraules candidates que reflecteixin la cultura en evolució. Per exemple l’any 2013 la paraula escollida va ser Selfie, l’any 2021, en plena pandèmia de Covid, la paraula escollida va ser Vax.
Enguany, després d’una votació amb 37.000 participants, un debat públic a nivell mundial i una anàlisi de dades lingüístiques, l’OUP va escollir «brain rot» com a paraula de l’any 2024, que literalment es tradueix com a podridura cerebral.
PER QUÈ BRAIN ROT…?
El terme «Brain Rot» es defineix com «el suposat deteriorament de l’estat mental o intel·lectual d’una persona, especialment vist com el resultat del consum excessiu de continguts (ara en particular, online) considerats trivials o poc desafiants». Els experts d’OUP van notar que el terme «Brian Rot» va guanyar nova prominència aquest any com un terme utilitzat per expressar les preocupacions sobre l’impacte del consum excessiu de quantitats de contingut en línia de baixa qualitat, especialment a les xarxes socials. El terme va augmentar la seva freqüència d’ús en un 230% entre el 2023 i el 2024.
El primer ús documentat de la paraula «Brain Rot» es va trobar el 1854 al llibre Walden de Henry David Thoreau, que relata les seves experiències de vida senzilla en el món natural. Com a part de les seves conclusions, Thoreau critica la tendència de la societat a devaluar les idees complexes, o aquelles que poden interpretar-se de múltiples maneres, en favor de les simples, i veu això com un indicador d’un declinació general en l’esforç mental i intel·lectual: «Mentre Anglaterra s’esforça per curar la podridura de les papes, ¿no s’esforçarà ningú per curar la podridura cerebral, que preval molt més àmpliament i de manera fatal?»
ANALITZANT EL «BRAIN ROT» DES DE LES NEUROCIÈNCIES
La paraula de l’any 2024 de l’OUP, no pot deixar indiferent el món de les neurociències. En espanyol, parlar de «podridura cerebral» és sever i agressiu i no contribueix majorment a la comprensió científica del fenomen, en canvi, parlar de «saturació cerebral» o «col·lapse cerebral» apunta més clarament al deteriorament cognitiu que es produeix. Vegem què passa…
1.- Neuroplasticitat i Sobrestimulació
El nostre cervell és un òrgan altament adaptable, capaç de canviar i reorganitzar-se en resposta a noves experiències i estímuls. Aquesta neuroplasticitat és fonamental per a l’ aprenentatge i la memòria. El consum excessiu de contingut digital fugaç i irrellevant i la constant exposició a continguts nous, de diferent naturalesa i diferents contextos, es tradueix en una sobreestimulació i una sobreexigència que sobrecarrega els circuits neuronals. Aquesta sobreestimulació genera una disminució de la capacitat d’ atenció sostinguda i una major dificultat per processar informació complexa, impactant negativament en l’ aprenentatge i la memòria, de manera que quan cal abordar les tasques que realment són importants, el cervell claudica. Com li vam demanar a un nen que es mengi tot el menjar, si en el camí es va menjar un gelat, una bossa de papes fregides, un paquet de galetes i una bossa de dolços?
2.- Sistema de Recompensa i Dopamina
El cervell té un sistema de recompensa que s’activa quan experimentem plaer o satisfacció i que està estretament relacionat amb l’alliberament de dopamina, neurotransmissor que exerceix un paper crucial en la motivació i l’aprenentatge. El consum constant i excessiu de contingut digital ferralla, activa el sistema de recompensa, creant hàbits i comportaments addictius. A llarg termini, aquesta sobreestimulació altera els circuits neuronals relacionats amb la motivació i la recompensa, dificultant la concentració en tasques que no proporcionen una gratificació immediata. Com li vam demanar a un nen que s’interessi a llegir un llibre, comprendre un concepte o aprendre a realitzar una operació matemàtica, si no proporciona una recompensa immediata?
3.- Inhibició Cognitiva i Memòria de Treball
La memòria de treball és la capacitat cerebral de mantenir i processar informació durant un període curt de temps. El seu bon funcionament depèn que el cervell pugui aplicar una correcta i eficaç inhibició cognitiva, que es defineix com la capacitat de suprimir informació irrellevant o innecessària de la memòria de treball, per poder focalitzar l’ atenció en l’ important. També es coneix com a control inhibitori i és una habilitat que permet generar respostes meditades per l’ atenció i el raonament, en lloc de respostes impulsives. Com li vam demanar al cervell que es focalitzi en un tema important, si la ferralla digital l’està fent treballar i processar la informació justament en la forma oposada, passant d’un reel o d’un post a l’altre, una i altra vegada, canviant de focus constantment i on l’únic desafiament és decidir impulsivament i irreflexiavament si li dona o no un like al contingut?
4.- Estrès i Ansietat
L’ estrès crònic activa l’ eix Hipotàlam-Hipòfisi-Suprarenal, generant un augment sostingut del cortisol plasmàtic, impactant severament sobre les funcions executives cerebrals superiors: aprenentatge, memòria, concentració, inhibició cognitiva, entre d’ altres. I indirectament, afectant funcions neurovegetatives essencials per al bon funcionament cerebral, com la qualitat del son, la respiració, el to muscular, etc. Els continguts digitals ferralla, en la seva incansable recerca de captar l’atenció del cervell de l’espectador, en els primers segons de contacte, estan plens d’imatges: agressives, brutals, d’accions temeràries i insensates, carregades de violència verbal, física i psicologíca, brutalitat animal, bestial i selvàtica. Bo vostès saben i es troben amb elles tots els dies. Això porta com a conseqüència estrès i ansietat crònica, amb les conseqüències ja esmentades.
Dona per a més, però crec que queda clar…
L’òpera El Barbero de Sevilla de Rossini, al final del seu primer acte, acaba amb un notable número de conjunt on tots els personatges canten a cor. Una frase d’aquest cor descriu al·legòricament molt bé, el que és el Brain Rot::
I el cervell, pobret, ja atordit, atordit, no raona, es confon, es redueix a la bogeria!
I el cervell, pobret, ja atordit, assenyat, no pensa, es confon, ¡acaba tornant-se boig!