Quina és la millor diferència d’edat perquè una relació de parella sigui duradora? Diversos estudis han buscat respondre a aquest interrogant.
«Per a mi l‘amor és una cosa seriosa. Com la revolució», va escriure Martín Caparrós a Amor i anarquia. Les coses serioses cal sospesar-les amb prudència. Encara que hi hagi qui digui que l’amor és cec, és normal voler avaluar quines són les condicions ideals en què aquest pot perdurar. I un dels interrogants que sempre ha estat present quant a relacions de parella es tracta és: l’amor té edat?
Per començar, homes i dones tendeixen a desitjar coses lleugerament diferents quan es tracta d’avaluar la diferència d’edat. Una investigació duta a terme per Christian Rudder, cofundador de l’aplicació de cites OKCupid, revela que mentre les usuàries busquen homes més o menys de la seva mateixa edat, els homes prefereixen dones de vint-i-cinc anys, independentment de la seva pròpia edat.
No obstant això, un estudi de 2001 de la Universitat de Groningen en col·laboració amb la Universitat d’Arizona, va analitzar les preferències de diferència d’edat i, tot i que va tindre els mateixos resultats per a les dones, va matisar els dels homes. Quan es tracta de compromís a llarg termini, els homes tendeixen a preferir dones d’edats més properes a la seva, una tendència que s’afermava quant més gran era l’edat del got.
Perquè una cosa és una relació efímera i una altra és plantejar-se un projecte vital durador la meta del qual sigui arribar junts al final de la vida. Doncs, si un possible final feliç és l’objectiu, un estudi dut a terme pels professors Andrew Francis i Hugo Mialon el 2014 que va analitzar 3.000 parelles estatunidenques podria contenir algunes de les respostes de com aconseguir-ho. Les dades van ser després analitzades per Randal Olsen, que va detectar que les parelles amb tan sols un any de diferència d’edat tenen una major probabilitat de mantenir-se unides en el temps. En concret, aquestes parelles mostren un risc de divorci inferior al 3%. Per contra, les parelles amb una diferència de 5 anys tenen una taxa de divorci del 28%, mentre que aquelles amb una bretxa de 10 anys presenten un 39% de probabilitat de separació. Quan ja la diferència supera els 20 anys, la possibilitat de divorci se situa en el 95%. Això suggeriria que, quan ambdós membres de la parella són contemporanis, poden compartir una sèrie d’experiències vitals que fomenten la unió.
«Si un té una determinada maduresa emocional i una sèrie d’experiències vitals, tampoc acceptarà una forquilla d’edat molt àmplia», explica la psicòloga Elisa Múgica, guionista del documental Terapia de parelles. Això es deu al al seu que un tendeix a buscar una parella amb la qual poder compartir la seva biografia, els seus interessos i amb la qual poder estar alineada en qüestions complexes com quan ser pares o quants fills tenir. «Aquest alineament en el profund és vital si el que volem és consolidar una parella més enllà dels dos primers anys d’enamorament», assegura l’experta.
Però la psicòloga no nega que, en alguns casos, les diferents circumstàncies i experiències biogràfiques puguin portar a trobar-se més sintonitzat amb una parella gran o més jove. En aquests casos, és important que en les converses estiguin presents els desafiaments específics als quals s’hauran d’enfrontar en el futur i que poden desestabilitzar la unió, com, per exemple, travessar la malaltia o la vellesa en diferents etapes.
En qualsevol cas, cada parella és única i, tal com explica Gery Karantzas, professor a la Facultat de Psicologia de la Universitat Deakin, l’èxit d’una relació depèn de fins a quin punt els membres de la parella comparteixen valors, creences i objectius similars; es recolzen mútuament en la consecució d’objectius personals; fomenten el compromís, la confiança i la intimitat de la relació; i resolen els problemes de forma constructiva».