Tot el que necessites saber

El de curtmetratge és un concepte una mica ambigu. Doncs la seva definició varia d’un país a un altre i fins i tot entre institucions. A Espanya, segons la Llei 55/2007 del cinema, un curtmetratge és una pel·lícula cinematogràfica que té una durada inferior a 60 minuts. Mentre que als Estats Units, l’Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) considera que un curtmetratge dura 40 minuts o menys.

Tot i que cada vegada es fa servir més el terme migmetratge per referir-se als films amb una durada de més de trenta minuts. És a dir, una pel·lícula amb una durada intermèdia entre la del curt i la del llargmetratge.

Hi ha molts tipus de curtmetratges: Narratius, experimentals, d’acció en viu, d’animació, documental, fins de mass media i molts més.

Kim Adelman a Com es fa un curtmetratge assegura que

«un curt de mitja hora és impressionant, però és difícil presentar-lo als festivals»

Adelman recomana fer curts d’entre 12 o 15 minuts. També assegura que si s’aconsegueix gravar una bona pel·lícula de tan sols un minut, «hi ha moltes possibilitats que l’acceptin a tot arreu, ¡perquè als programadors sempre els queda un minut lliure!». En aquesta línia, alguns directors/es sostenen que com més curta és una pel·lícula, millor.

El primer que es necessita per dur a terme un curtmetratge és passió i creativitat. Perquè sense una motivació interna és difícil tenir una idea original per escriure un guió.

Filmar un curt és un gran assoliment. Perquè segons Adelman, així és com s’aconsegueix creuar «el perillós pont que molts no travessen mai». En una banda hi ha els/les que volen ser directors/es, però no han fet res i en l’altre, els/les que han fet un curt i, per tant, són ja directors/es.

Els gèneres són categories públiques reconegudes per l’ espectador i per la indústria. Resulta fonamental establir quin gènere es vol treballar, ja que cadascun d’ells compta amb les seves pròpies peculiaritats.

Els grans gèneres cinematogràfics clàssics són: Western, comèdia, musical, melodrama, bèl·lic, gànster, ciència ficció, terror, biopic, fantasia, romanç, acció i aventures i èpic. Tot i que cada vegada és més comú veure gèneres dobles com la comèdia slapstick, el dramedia, el film noir, gore, slasher, etc..

El diálogo es la conversación entre personajes. Aunque McKee va más allá y sostiene que la conversación entre personajes discurre por tres caminos: lo que se dice a los demás, lo que se dice a uno mismo y lo que se dice al lector o al espectador. Todo ello depende de cuándo, dónde y con quién hable un personaje.

Para escribir diálogos cinematográficos se debe poner el nombre del personaje que habla en mayúsculas y centrado y debajo se escribe lo qué se dice.

Aquesta fase es caracteritza per la recerca, creació i desenvolupament d’ idees. També per les tasques de documentació i redacció del guió. Aquest guió no serà el definitiu, ni molt menys, però serveix d’esbós per desenvolupar el curtmetratge.

Sent director/a cal tenir en ment una sèrie de documents que permetran organitzar el rodatge d’una manera més efectiva, és a dir, portar-ho tot ben detallat i lligat per saber què i quan toca cada cosa.

El document principal per a un/a director/a és el guió tècnic, que, en un principi, pot semblar una cosa complicada, però no ho és. A més que hi ha tècniques per fer la tasca més senzilla.

Repartiment de pressupost i recerca de finançament

El pressupost amb què comptem per tirar endavant un curtmetratge depèn de la quantitat de diners de què es disposi. Per això, cal buscar diverses vies de finançament. Sovint, en els curtmetratges es recorre a les col·laboracions. D’aquesta manera, part de l’equip decideix treballar de forma altruista per millorar el seu portfolio o reel. Com s’ha esmentat més amunt, tot depèn del talent de l’equip i de les ganes de contar una bona història.

Tot i que cal tenir en compte que això pot tancar les portes de diversos festivals que, entre els requisits, demanin que l’equip estigui donat d’alta a la seguretat social. Tot i això, hi ha altres festivals més petits en els quals sí que s’hi podrà participar. Així mateix, les xarxes socials i les plataformes de vídeo online també són una bona opció per fer arribar el curt al públic.

Les localitzacions són un dels aspectes més importants per a qualsevol pel·lícula. Després dels actors i actrius, tenen un pes visual i narratiu molt elevat, per això ha de quadrar molt bé amb l’estètica marcada pels departaments, però també ha de tenir un punt de comoditat perquè l’equip pugui treballar a gust.

Quan parlem de comoditat ens referim a espai suficient per a l’equip humà, però també per al material i la il·luminació. També que tingui facilitat per estacionar els vehicles que transporten els elements de rodatge o espai per col·locar el càtering i poder menjar o descansar.

La seguretat és també una cosa molt important. Cal intentar que la localització tingui bons accessos i sortides, així com ventilació i espais segurs per a l’ equip.

Els rols en un rodatge són crucials, saber quin és el paper de cadascú, amb qui parlar segons quina cosa i qui s’encarrega de què, és fonamental perquè tot surti correctament. L’equip està compost per persones amb una formació en cinema concreta, adequada per a cada rol.

Com s’ha esmentat abans, en un principi, pot semblar una pesseta trobar l’actor o l’actriu «perfecte/a» per a un rol. Però és important recordar que pot que en un principi no ho sigui, sinó que, amb treball i desenvolupament de personatge, es converteixi en just la persona que es necessitava. La recerca d’ actors i actrius parteix d’ una conceptualització i desenvolupament de personatges. Un cop es tenen les característiques físiques i psicològiques de tots ells, és hora d’escriure la convocatòria i fer el cartell per al càsting.

Càsting

El dia de càsting és clau. Cal estar preparat per a tot. El normal és que els candidats/es es presentin, però pot ocórrer que cancel·lin en l’últim minut, que arribin tard o que fins i tot no acudeixin sense avisar. No és el comú, però és possible.

És essencial també assegurar-se d’ haver donat temps suficient a cada persona i entre cadascuna d’ elles. Segurament es repetiran les separates de dues a tres vegades per candidat/a, ja que l’equip encarregat del càsting donarà directrius als/les actors/actrius perquè variïn la seva representació o, fins i tot, la modifiquin per complet.

Reunions i assaigs

La primera reunió amb els actors i actrius és un esdeveniment indispensable per al correcte desenvolupament dels personatges. És el moment en què es defineixen les característiques psicològiques, el rerefons i al voltant d’ aquest, així com les seves circumstàncies i preocupacions. A més, es fa una primera lectura de guió.

És també el moment en què els/les actors/actrius es coneixeran i es podrà veure el feeling que tenen. Aquí es pot veure si serà senzill o no que treballin junts, perquè hi ha persones que senzillament no casen i d’altres que sí.

Després de la primera reunió, que es recomana que sigui presencial, començaran els assajos. S’hi han de donar indicacions, fer exercicis actorals d’improvisació, connexió i confiança, però també és important deixar els actors i actrius aportar al personatge, donar-los el seu propi toc, en conclusió, donar-los vida. Doncs és probable que el que es tingués en ment millori una vegada l’actor/actriu faci seu el personatge.

És recomanable, si es pot i hi ha pressupost, fer algun que altre assaig en la localització del rodatge perquè permetrà als actors i actrius fer-se amb l’espai i mecanitzar alguns moviments.

Actors i actrius en rodatge

Ha arribat el moment de rodar. Tots es posen tensos i els actors i actrius senten aquesta tensió. És el moment de desenvolupar la calma i l’empatia. Tractar els actors/actrius amb respecte és fonamental. Cal parlar-los bé, dir clarament el que es vol o no, saber donar directrius i treballar amb ells (no contra ells) perquè tot surti el millor possible.

Cal tenir en compte que un rodatge tothom ha de remar per al mateix lloc, ningú és allà perquè les coses surtin malament, sinó que tots volen que el producte surti el millor possible perquè sigui molt més senzill distribuir-lo i que agradi a l’audiència.

És per això que cal tenir en compte que els actors i actrius són també persones. El millor és ensenyar-los el que es vol aconseguir, donar-los el seu temps per entrar en el personatge i no agobiar-los o esquerdar-los en el moment en què s’està rodant. Cal tenir en compte les seves preocupacions i sentiments perquè estiguin còmodes i se sentin segurs, ja que si això passa, el resultat serà millor de l’imaginat.

Únete al nostre projecte de cinema i crea un curtmetratge social. La teva veu importa! Sense importar la teva experiència, ¡tu també pots ser part d’això!